Perquè els clubs de la ciutat depenen tant de l’ Ajuntament?

Aquesta setmana estem preparant un altre reportatge pel diari digital dels estudiants de cinquè de periodisme, Tarragonamesborrona.info.   El suport que reben els clubs tarragonins de l ‘Ajuntament és el un dels temes que es tracten en aquesta nova entrega. La veritat es que després de parlar amb totes les parts, tant clubs com Ajuntament, la situació es per posar-se a tremolar. 

El Nàstic, un clar exemple de dependència

El Gimnàstic de Tarragona és el club més important de la ciutat, amb una massa de socis que supera els cinc mil i  juga a la categoria de plata del futbol espanyol. Fa ja sis anys que es va convertir en societat anònima esportiva, un pas imprescindible per poder subsistir amb certes garanties en  l’ esport d’elit.  En aquell moment l ‘Ajuntament va comprar el 51% de les accions per evitar que vingués un empresari amb calés  de fora de Tarragona i deixés al club endeutat i marxés com si res.

A l’ actualitat l’ Ajuntament té el 31% de les accions, ja que va vendre un 20% de les accions fa 1 anys als anteriors responsables del club i encara necessita dels diners municipals per poder arribar a final de mes. Segons dades reconegudes, el Nàstic, que mai havia tingut cap deute, arrossega un dèficit proper als 2 milions d’ euros.

 El nou camp que es construirà, serà propietat de l ‘ Ajuntament de Tarragona, plantejant-me la següent qüestió: Quin patrimoni té el Nàstic? 

El cert es que no només el Nàstic depèn tant de l’Ajuntament, doncs CBT, ADT o el volei SP I SP són altres exemples de dependència que planteja la següent pregunta:

Les empreses del sector privat donen prou suport a l’ esport a part de curses amb bicicleta, campus de bàsquet o maratons d’ atletisme?

Victòria a casa, no m' ho crec!!!

El Nàstic per fi va aconseguir sumar una victòria al Nou Estadi, davant de la seva afició. Va ser un partit elèctric, vibrant i que va tenir tots els ingredients per veure un gran partit. Els 22 protagonistes del partit van sortir al camp amb els papers canviats, però amb la lluita necessària per aconseguir els tres punts. Per cer qui li hagués dit a principi de temporada al president del Cartagena que aquestes alçades estaria lluitant per l’ ascens a la primera divisió potser li hauria enviat a pastar fang. Però el cert es que el Nàstic , tot i que va començar perdent, va acabar remuntant i patint (no seria el nàstic que coneixem).

Un projecte de futur, l’ assignatura pendent

Tot i la victòria d`ahir contra el tercer classificat, el cert es que el nàstic s’ ha de plantejar un projecte de futur amb el que tornar a il•lusionar als maltractats aficionats granes. S`ha de crear un projecte esportiu que porti a bons jugadors, fer un bloc consistent i jugar bé al futbol. Amb els canvis i escàndols que han sacsejat el club durant aquesta temporada, ara toca treballar amb tranquil•litat i serenor la propera temporada perquè no tornin els fantasmes del passat.

El somni de la Lliga ACB

Qui escriu aquestes paraules és un autèntic fanàtic del bàsquet, els que em coneixeu, ho sabeu sobradament. Però avui el que us plantejo és un exercici d’ autocrítica que jo em vaig fer fa ja un cert temps. La veritat es que el bàsquet a Tarragona sempre ha tingut un cert desordre i cadascú ha volgut arribar al cim per ell sol, sense haver de recórrer a ajudes externes. El Club Bàsquet Tarragona sempre ha sigut el primer club de Tarragona amb una massa de socis important i un recolzament econòmic prou alt per part de l ‘Ajuntament de Tarragona. Per contra l’ ADT és un club amb molta tradició basquetbolistica però que porta a l’ elit del bàsquet català des de fa relativament poc.

L’ estiu passat , no hi va haver acord

El passat estiu,davant de la greu situació econòmica dels dos clubs tarragonins, es va plantejar la possibilitat d’ una fusió per tal de crear-ne un de sol però amb força per poder competir amb les màximes garanties a la Lliga LEB Or, la segona en importància del bàsquet espanyol.

L ‘experiment no va sortir bé i després d’ unes quantes reunions ,els dos van decidir tirar cadascú pel seu cantó. El temps els hi ha tret la raó doncs el Club Bàsquet Tarragona està lluitant per no haver de disputar el play-out de descens a la Lliga LEB Plata, mentre que l ‘ADT també està patint de valent per no baixar a la LEB Bronze. Si els dos dirigents dels dos clubs haguessin deixat els seus egos i orgulls a l’ armari, potser ara estaríem parlant d’un únic tarragoní però amb força , pressupost i un projecte esportiu amb aspiracions a jugar algun dia a la Lliga ACB.

L’ ACB cada vegada més utòpic

Potser estic ficant el dit a la ferida però de les quatre capitals catalanes de província , l’ única ciutat que encara no sap el que es jugar a la Lliga ACB és Tarragona. Barcelona, Girona i  Lleida han jugat a la Lliga ACB, una de les més importants del món i han pogut passejar el seu nom per tots els pavellons espanyols. Però Tarragona no, i per un tarragoní com jo, que estima tant el bàsquet, somio que algun dia pugui veure ACB a la meva ciutat.....i no estic parlant de veure un Manresa-Barça de la Lliga Catalana.

Club Voleivol SP i SP , el premi a la constància

Fa ja molts anys que el club voleibol SP i SP es troba en un situació força complicada econòmicament. No obstant, és un exemple de superació per als altres clubs que es troben en una situació similar, ja que han pogut sortir sempre amb unes garanties optimes a la màxima categoria del voleibol espanyol. El passat dissabte van classificar-se per a les semifinals de la Lliga Acebol després de derrotar al F.C.Barcelona de forma brillant i jugaran davant l’ Unicaja Almería, un dels clubs més poderosos del voleibol mundial. El pressupost dels andalusos és molt superior al del conjunt tarragoní , i la veritat es que les comparacions són odioses ja que aquesta comparació es comparar el Barça de les sis copes amb el Numància de Soria. Els tarragonins han aprés a viure amb els problemes econòmics i a subsistir esportivament amb jugadors de la cantera , amb jugadors fets majoritàriament a casa nostra.

Bescos, un exemple de jugador fet a casa

Iñaki Bescòs és el col·locador de l’ equip, un jugador nascut a Tarragona i que porta des de les categories inferiors jugant al Club Voleibol SP i SP, on cada vegada té un paper més important a l’equip. Bescos va començar a jugar a bàsquet al Tgn Sagrat Cor de Tarragona fins a categoria juvenil. No obstant alternava els dos esports fins a decantar-se per un d’ ells. A partir d’ aquí sempre ha comptat per als diferents entrenadors dels que ha disposat el club tarragoní, fins a l’actualitat on Luis Alberto Toribio el considera una peça fonamental per als esquemes ofensius de l ‘equip.

El Voleibol SP i SP, un mal son per als andalusos

Si hi hagut un equip capaç de derrotar aquesta temporada a l’ Unicaja Almeria, aquest no ha estat altre que el Club Voleibol SP i SP. En partit disputat al pavelló del Serrallo , els tarragonins van derrotar al conjunt andalús en un dels partits més memorables que es recorden en els darrers anys.

Saucedo i Moltó , present i passat del club

Crec que ens hem de treure el barret en tots els sentits davant de la gran temporada que està portant a terme el conjunt tarragoní . El joc del conjunt cooperativista es basa principalment en el joc en conjunt, però hi ha un jugador que destaca per damunt dels altres. Gustavo Saucedo és la pedra angular mitjançant la qual gira el joc de l’equip. Saucedo, nascut a Sevilla, és també internacional amb la selecció espanyola absoluta , com Jose Luis Moltó, ex jugador del conjunt tarragoní i que també és internacional per Espanya.

Xavier Tondo, mica en mica s' omple la pica

Aquesta setmana s' ha disputat la 90ena edició de la Volta ciclista Catalunya, amb dues grans notícies per l'esport catal'a. En primer lloc la victòria final ha estat pel català Joaquim Rodriguez, seguit del corredor vallenc de l'equip Cervélo, Xavier Tondo. Centrant-nos en l'esport tarragoní, Tondo ha realitzat una gran volta , quedant a tant sols deu segons del primer classificat. Molts especialistes del mon del ciclisme, veuen a Tondo com un gran ciclista, que està trobant la regularitat que no ha tingut durant els darrers anys. El corredor vallenc tambè ha sigut capaç de guanyar una etapa de la prestigiosa clàssica carrera ciclista "Paris-Niza" on han participat corredors de talla mundial com el guanyador de dos tours de França, l'espanyol Alberto Contador, o el mític Lance Amstrong, considerat el millor ciclista de tots els temps amb sis tours al seu palmarès.

L'any de Tondo

Just quan la temporada de ciclisme acaba de començar fa gairebè 2 mesos, els ciclistes participen a diferents carreres ciclistes com a preparació de cara a les tres grans voltes del calendari: Giro d'Itàlia, Tour de França i Volta a Espanya.

Per a Xavi Tondo, aquest inici de temporada està sent molt positiu amb els èxits abans mencionats. El vallenc, nascut al 1978, té ara 31 anys, una edat considerada com de maduresa esportiva en el mon del ciclisme. Poster estem assistint a l'empenta defintiva de Tondo en el món del ciclisme, i en el cas de participar al Tour o Giro, no seria d'extranyar veure' l  guanyar una etapa amb el prestigi que comportaria per la seva carrera esportiva.

És l' hora de disfrutar del ciclisme tarragoní per tots aquells aficionats (que són molts a la província) que cada cap de setmana surten a la carreteres tarragonines per practicar el seu esport preferit. Ara ja tenen un referent molt a prop de casa seva.

Andrea Fuentes, un pas endavant

Aquesta setmana hem conegut una gran notícia per l'esport tarragoní, i més concretament, per l'esport vallenc. Després d' uns quants anys plens de  decepcions tant del  Club Bàsquet Valls com de la Unió esportiva Valls de futbol, dos clubs vinguts a menys en les darreres temporades degut als problemes económics, coneixem la magnífica notícia que la nadadora vallenca Andrea Fuentes serà la capitana de la sel·lecció espanyola de natació sincronitzada. Fuentes agafa la capitania del combinat espanyol, en substitució de Gemma Mengual, gran referent i possiblement una de les esportistes més importants del món, que ha anunciat recentment la seva retirada de la natació sincronitzada. La veritat es que els jocs olímpics, campionats d'Europa i del món no seràn els mateixos sense la Gemma Mengual i possiblement qui més la trobi a faltar sigui la pròpia Andrea, ja que les dues han format la millor parella esportiva que ha donat la natació sincronitzada espanyola, i com no catalana. Però realment ens hem d'alegrar per l' Andrea Fuentes , una esportiva d'aquí, de casa nostra que per fi donarà un pas endavant en la seva carrera esportiva.

El seu palmarès , senzillament espectacular

La carrera esportiva d'Andrea Fuentes està plena d' èxits acumulant un total de 3 medalles d' or, 3 medalles d'argent i 1 medalla de bronze, totes elles aconseguides formant el millor tàndem al costat de Gemma Mengual. Però de forma egoísta, hem d'enaltir als esportistes de casa nostra, quan toca això sí, perque de fet en moltes ocasions ho tenen més complicat degut a la falta de recolzament popular.

En món tant pofesionalitzat, el suport de la gent del teu poble, els teus veïns i el més important la teva família, constitueixen un peça bàsica perquè un esportista tingui la moral ben alta com per poder aconseguir les fites més altes en qualssevol esport.

Estic molt content per l'Andrea, perquè realment s' ho ha "currat", estant durants molts anys a l'ombra de la Gemma Mengual, ara comença una nova etapa en la que Fuentes haurà de volar sola i assumir la responsabilitat de ser capitana de la sel·lecció espanyola, enhorabona!!! 

Com sortir del pou, pel Club Bàsquet Tarragona

Fa 4 setmanes el projecte del Servindústria Tarragona 2017 de mantenir la categoria a la Lliga LEB Or, la segona categoria del bàsquet espanyol semblava que s'escapava sense posar-hi remei. La directiva del conjunt tarragoní va mantenir la calma en tot moment i va reforçar a l'equip amb jugadors que estan rendint al màxim com Kiefer, un jugador de banqueta al tot poderòs Cai Saragossa i Oglesby, un americà avalat amb bones estadístiques a la NCAA però amb poc vagatge a Europa. Els dos han arribat a l'equip en el millor moment, després de les lesions de Berni Alvarez i  la marxa de Tariq Jonhson conformant una de les millors plantilles de la Lliga LEB Or.

100% d'efectivitat (4 de 4)
Aquesta reacció ha arribat en el moment més important de la temporada, on el conjunt tarragoní s'està jugant la permanència a la segona lliga més important de l'Estat Espanyol. I la veritat es que millor no li ha pogut anar , ja que acumula tres victòries en tres partits disputats. Aquest fet ha provocat una gran eufòria entre els aficionats blaus que veuen com allò que semblava una utopía fa un mes, gairebé el poden tocar amb la punta dels dits. Si guanyen aquesta nit al Ourense al Pavelló del Serralló avançaran al conjunt gallec a la taula classificatòria i podrien estar més a prop de l'objectiu, fora del pou del descens.